Seguim nord - Luang Prabang - Nong Khiaw

Hola a tothom,

Us escriu el Sant des de Nong Khiaw, al nord est de Laos. Són les 7:30 i fot estona que canta un gall. Ahir vam tornar a anar de... massatges i jo em vaig relaxar tant que me’n vaig anar al llit només arribar a l’hostal, mentre els altres se n’anaven a fer alguna cervesa, així que m’he llevat primer i aprofito per fer el post...

Per aquí tot va molt bé. Mengem molts fideus i molt arròs i no hem entrat, encara, en l’època de cagar exageradament malament. Intentem beure molta aigua, tot i que acabem bevent més cervesa i sucs de fruites que aigua. Per què intentem beure’n? Perquè suem com porcs. Fins i tot aquí “dalt”, a uns 400 metres d’altitud, fot calor pràcticament tot el dia i el pitjor no és això: és la humitat.

Laos té, m’imagino que igual que tots aquests països que encara no hem descobert, moltíssima aigua i molta selva. Té menys habitants que Catalunya i és set vegades més gran. No hem vist casos de pobresa extrema i em sembla que n’hi deu haver pocs: amb tanta vegetació qui no menja és excepcional...

Diuen que és un país comunista i hi ha la bandera vermella amb la falç i el martell a tots els edificis públics. No obstant, des del nostre punt de vista, ens costa molt trobar què té aquest país de comunista. Bé, sí, una cosa que pensem que pot estar relacionada: l’energia ha de ser molt barata, doncs tothom té aires acondicionats i els utilitza. Avui mateix paguem 3€ per dormir i tenim aire acondicionat a l’habitació.

I bé, què hem fet des de l’últim post... Després del dia de motos a Vang Vieng volím fer-ne un de riu: es veu que és divertit baixar amb pneumàtics o amb kayak, però com que sempre anem tard quan vam anar a demanar-o ens van dir que ja havia sortit tothom i que ens havíem d’esperar a la tarda, quan ja volíem marxar. Així, vam tornar a pillar motos i ens vam dirigir cap a una altra cova (aquesta molt arreglada per dins, amb llum i tot) i després cap a una cascada. Aquí va començar el drama. Comença a ploure i parem a davant d’una casa que semblava un bar per refugiar-nos-hi. Demanem una birra gran entre els tres per “fer gasto” i ens la serveixen calenta. Volíem jugar al billar (hi havia 4 taules) però no ens van deixar. Per què? Ens van mostrar una iaia dormint dins la casa/bar i nosaltres dubtàvem de si estava morta ja (no, la vam veure moure’s). Al marxar es van confirmar les nostres sospites: no era un bar, ens havíem parit dins una casa particular o dins d’un club de billar (qui té 4 billars a casa!?).

Quinze minuts després ens tornàvem a refugiar a una casa particular que també semblava una mica un bar. Només aparcar ja la caguem: al Niku li rellisquen els dits (completament xops) i “empotra” la moto contra la casa. Ell diu que “amb carinyo”, la noia d’allà, que criava i en aquell moment desplomava guatlles, no s’ho acabava de creure, però no es va trencar res i la noia ens va acollir sota el porxo. En definitiva, que no vam anar a les cascades però vam tornar les motos completament molls.

Havent fet, dinar i al bus. En aquest cas un petit bus turístic: Una australiana, tres catalans i nou americans sorollosos i, en la meva humil opinió, bastant imbècils. El viatge va ser llarg i vam haver de parar una hora perquè, davant nostre, un camió bastant llarg havia fet la tisora i bloquejava ambdós sentits de la marxa. Després d’apilar un merder de pedres a la cuneta vam crear un carril alternatiu i vam passar.

A Luang Prabang (antiga capital de Laos) vam visitar algun temple i vam caminar bastant, a un parell de muntanyetes que deixaven veure l’antiga capital des d’una perspectiva bonica, en posem alguna foto. Allà vam anar a sentir un noi que explicava històries sobre Laos i Luang Prabang mentre un home gran tocava un instrument curiós (kant). Explicava les historietes en un anglès curiós i no vam entendre gran cosa, un altre èxit del viatge! :P Per acabar la nostra visita a Luang Prabang, buffet lliure de barbacoa! Un pilot de carn, peix, verdures i altres coses indeterminades a disposició i foc a la taula: també adjuntem foto. La cambrera ens oligava a menjar, encara no sabem exactament perquè.

Ahir vam agafar un bus (aquesta vegada no turístic: American-free) i ens vam plantar a Nong Khiaw, un poble petitet al costat del riu. Aquí vam menjar en un indi (hi havia indis originals, però treballava la gent d’aquí) i vam fer el nostre primer trekking (vam suar com porcs x 2) per arribar a un mirador molt guapo, també hi posem foto.

Ara, que ja fot 45 minuts que escric, el Badia i el Niku se’n van al riu mentre jo acabo i penjo el post. Van a buscar tiquets per agafar la barca o, en el pitjor cas, a intentar llogar una barca. El nostre objectiu d’avui és arribar a Muang Khua després d’unes cinc hores riu amunt. Quan vaig en barca amb la selva al voltant no puc evitar sentir la banda sonora de “Apocalypse Now”, The End, dels The Doors.

En el nostre cas, això encara no és “the end”, així que: fins aviat!

PD: ens agradaria molt rebre comentaris. ;)

Vista des del mirador de Nong Khiaw (1)

Vista des del mirador de Nong Khiaw (2)

Vista des del mirador de Nong Khiaw (3)

 Niku reflexionant sobre la hòstia que s'ha parit contra la casa i pluja.

 Badia menjant Khao Soy, fideos blancs típics de Luang Prabang

 Les olles on fan els fideos que menja el Badia (esquerra) i els noodle típics (dreta)

 Fideus blancs 

 L'arbre de la vida en un dels temples de Luang Prabang

El Badia ja té un altre mòbil. Mentre ell el comprava el Niku examinava aquest taller.

 El jove que explicava la història i el vell que tocava l'instrument

 Barbacoa al carrer i postureig

 Més menjar de carrer. En aquest cas, vam esmorzar pollastre i noodles amb vedella