Aquest cop el nen (Niku) escriu ja des de casa. Abans d'ahir dimecres 8 de novembre vam arribar a Casserres la mar de sans i estalvis, recollits a l'aeroport pel Sant pare, que ens va sorprendre amb un parell de baguets i una llonganissa de cal Sant que vam devorar com afamats.
Per a no deixar aquest bloc amb mal "regust de boca", el Sant em va encoratjar a fer un últim post per a explicar que hi havia vida fora de l'hospital de Da Nang i com va ser la tornada.
 |
El nen abans (tombat a la cadira del barber) i després de l'esquilada a Bangkok
|
Com us explicava el Sant al post anterior, ell va estar ingressat a l'hospital Huan My de Da Nang des del vespre del dilluns 30 d'octubre. El matí del dilluns 6 de novembre li van donar l'alta, així que, per qüestió d'hores, no hi va estar una setmana sencera.
Com en la majoria d'hospitalitzacions, hi ha un pacient i l'acompanyant: aquest era jo. ;)
Tots aquests dies vaig estat fent-li companyia, intentant-lo animar, discutint els dubtes que vam tenir, parlant amb la corresponsal a Casserres (la Laia, sort en vam tenir del teu suport!), intentant entendre'm a les infermeres, passant el "parte" al RACC (que es van portar molt bé) i, en algunes ocasions, fent-li la "puesta a punto" del menjar: o sigui, com que ell sempre tenia un braç inútil perquè hi tenia una via (amb sèrum o antibiòtic), li tallava els espaguetis, li untava les llesques de pa, ... He de dir també que em vaig oferir per a ajudar-lo a netejar-se, però no va acceptar minvar la seva reputació amb aquesta mena de pràctiques. :P
La meva rutina, doncs, era llevar-me a les 8am, fer un cafè o un te i, si no plovia, anar caminant fins a l'hospital (uns 40 minuts); sinó, en taxi. Entre pitus i flautes, hi arribava poc abans de les 11am. M'estava amb ell fins al vespre, tornava al hostel en taxi, anava a sopar, repassar la premsa (TV3 i RAC1) i a dormir.
 |
| Fent el cafè, el cendrer que em van portar amb una brillant idea: tovalló de paper amarat per a retenir la cendra en cas de vent i facilitar tan l'apagada de la cigarreta com la neteja. Preneu nota, "baristes"! |
En aquestes caminadetes, jo m'esbargia. Estones de solitud en el bon sentit del terme, reflexió, tafanejar, cafè, vagarejar, ... Vaig tenir la sort de topar-me amb uns carrerons plens de petits tallers/botigues on reparaven motors elèctrics refent el bobinat, on aprofitaven trossos de pneumàtics vells per a fer noves peces, ferreteries, ... Pels que em coneixeu, el tipus de coses que a mi més em distreuen. Òbviament, cada dia repetia i m'anava a perdre per aquests carrerons. ;)
 |
| Un reparador de motors elèctrics |
 |
| L'electricista: sandàlies, sense guants i endavant les atxes! |
 |
| L'escola amb la millor façana del món |
 |
| Retall d'un diari on, oh sorpresa!, també es parla del procés. Només sé que el titular diu alguna cosa com: "Catalunya 'calenta com el foc' " |
Pizza pel sant
El divendres dia 3 el Sant es trobava més bé i, el molt gormand, em va dir taxativament: avui vull una pizza! Era una molt bona notícia, perquè ell no havia menjat gaire fins llavors. Em va donar la direcció d'un pizzeria "propera" i cap allá! Em va agradar molt la pizzeria i, especialment, una de les pintades que tenia a la paret.
 |
| Voilá! D'aquí surt el nom de la ja esmentada pizza! No ho sabíeu, oi?! :P |
Per casualitat, l'últim dia que hi havia el Badia, vam topar-nos amb el "Saphire", un local ple de billars: unes 8 taules de billar americà, 20 de caramboles i 2 de caramboles high-quality. Els últims dies, doncs, quan el líder ja es trobava millor i em donava permís per a marxar abans (ironia, me'l donava jo mateix), vaig anar-hi. Estones a mirar com jugaven i estones vaig jugar. Fins i tot, vaig fer una partideta a 3 bandes que, amb sort, vaig guanyar.
 |
| La taula high-quality i un dels cambrers del local |
El comiat de Da Nang
Quan vaig dir a les recepcionistes del hostel que marxàvem perquè el Sant ja tenia l'alta, una d'elles va voler que ens féssim una foto de comiat per ell.
 |
| La Tâm, recepcionista del hostel Hachi |
Bangkok
També per allà, vam trobar una barberia. De fet, jo ja havia dit durant tot el viatge que em feia gràcia que m'afaitessin. Així que, cap dins! I, com per art de màgia, els nens es van treure alguns anys de sobre!
 |
| El Sant "patint" el mateix que jo |
Vol, Qatar, Vol
De Bangkok, on vam estar poc més de 24, vam iniciar el camí de tornada cap a casa. Unes 7 hores fins a Doha, on vam arribar a mitja nit, i vam dormir per allà tirats fins a les 6am. Llavors, vol cap a Barcelona. Com he dit, a l'aeroport ens esperava el Sant pare. Bé, de fet el vam haver d'esperar perquè, pobret!, va enganxar alguns talls a les carreteres per la vaga.
Conclusió
Ha estat un viatge frustrat, al final, però és una zona que ens ha agradat prou. Hem de dir que el Badia ha estat el tiu més puta: en 2'5 setmanes ha fet el mateix que nosaltres en 4 setmanes!
 |
| Els llocs on hem estat |
Com podeu veure al primer post, això és la meitat del que teniem previst fer; ens ha faltat el sud de Vietnam i Cambodja.
 |
| Més bitllets per a la col·lecció. D'esquerra a dreta, bitllets de Laos, Vietnam i Tailàndia |
Ara i aquí, tots molt contents d'haver tornat després de l'ensurt i amb uns pocs dies per a tornar a la vida casserrenca (i cal feliuenca).
En fi... Ens acomiadem fins a l'any que ve!!
Fins llavors!
S'ha de dir que vaig marxar i tot es va acabar de torçar: el Sant, el temps... És que no s'us pot deixar sols! xD
ResponEliminaEm sap greu per aquets últims dies que heu passat. Penseu que un cop superat segur que en riureu més d'una vegada d'aquesta experència.
L'any que ve més i millor!