Primer contacte

Bones,

Aquí el relat del que han sigut els nostres primers dies de viatge. Aquest any com que som poquets els posts aniran més amb comptagotes.

El dia 13 al migdia vam arribar a Vientiane, la capital de Laos i el punt de partida del nostre viatge al SEA. El primer que sorprèn de Vientiane és la seva tranquil·litat que xoca amb el que un està acostumat a veure a la tele de les ciutats asiàtiques. Vientiane es una ciutat petita, poc massificada, sense massa trànsit i amb gent amb tarannà molt tranquil (no sembla que s’estressin gaire treballant ). 

A Vientiane vam veure bàsicament el Pha That Luang, l’estàtua del Buda reclinat que fa uns 20 metres i està pintat d’un color daurat intens. També destacable la visita de mercats locals de menjar on es ven tot tipus de carn cuita, alguna amb millor aspecte que d’altre ;).

L’endemà d’arribar a Vientiane vam marxar cap al nostre següent destí: Vang Vieng. La idea era d’anar-hi amb transport públic i així ho vam fer. A l’estació d’autobús es l’únic punt on vam notar clarament l’efecte del turisme amb molts xofers oferint-se per fer el viatge insistentment. El dia no va ser gaire productiu, doncs vam dormir 12 hores (el jetlag era acusat) i l’únic que vam fer va ser agafar el bus cap a Vang Vieng. Ah, i el Badia va perdre el mòbil, alguna cosa havia de perdre... xD. Durant el trajecte a Vang Vieng vam poder veure la curiosa àrea metropolitana de Vientiane. Puc dir sense exagerar que des de la sortida de Vientiane vam passar 2 hores veient com  la carretera estava vorejada sense parar per cases i comerços. No es tractava de una súper urbe sinó d’una sola línia de cases a peu de carretera que s’estenen kilòmetres i kilòmetres. El trajecte ens havien dit que durava 3,5h. En va durar 4 però va semblar que en fossin 6. Coses del transport públic i d’una carretera amb un nombre de carrils indefinit (si el que hi ha davant i el que ve en direcció contraria son vehicles estrets llavors són tres carrils, sinó són només dos).

Segons expliquen les guies de viatges, Vang Vieng era el Salou de Vientiane. Des de fa uns any però que s’intenta que els turistes no només vinguin per els nombrosos bars que hi ha als seus carrers, doncs aquet petit poble està rodejat per petits poblets rurals, rius per banyar-se i coves per explorar. 

Això es el que hem fet nosaltres avui. Hem llogat un moto cada un i hem anat de passeig. Molt destacable ha sigut la visita a una cova custodiada per un home entranyable. Un Mong (perquè ens ha dit que no era de Laos) d’uns 70 anys amb poc domini de l’anglès però que no ha sigut impediment perquè ens fes una visita guiada de dues hores a una cova immensa. Hem rigut molt amb la repetició de frases i paraules del poc anglès que sabia o del seu fer curiós com el fet d’obligar-nos a fer fotos allà on ell volia.

Hem arribat morts a l’hostal (sembla més una casa de barrets que un hostal, però és barat), ens hem dutxat i ens hem dividit el treball. Un s’ha quedat a fer aquest post i els altres, putes, se n’han anat de... massatges. Demà tenim previst córrer per aquí i demà passat ja serem a Luang Prabang.

Apa, records a tots!

PD: Ja sabem dir hola, gràcies i adéu en autòcton.