En l'últim post estàvem a Hanoi, esperant el bus per anar al parc natural de Phong Nha. Va ser un trajecte d'unes 9 hores amb un bus amb seients-llit. Tot sobre el previst.
Phong Nha
Vam arribar a Phong Nha a les 3am passades. A aquelles hores no ens vam posar massa exigents amb l'allotjament i vam tornar a agafar el primer que vam trobar que era un hostel que estava exactament al costat d'on ens havia deixat el bus. 5$ nit amb esmorzar inclòs, tampoc es pot demanar gaire més hehe. Vam dormir fins a les 7h30 i ens vam llevar per anar a visitar algunes de les nombroses coves que hi ha al parc natural. Teníem l'opció de fer-ho per el nostre compte o contractant un tour. Ens ho vam jugar a una moneda i va sortir la cara del rei Juan Carles. Segons paraules del Sant, símbol del "stablishment" i per tant de fer l'excursió preprogramada amb un tour amb altres turistes.
El tour va consistir en anar a visitar la cova "Paradís" al dematí i la cova "Fosca" a la tarda. La cova "Paradís" és una cova espectacular, d'entrada estreta però amb enormes cavernes, estalactites i estalagmites a l'interior. Si la "Paradís" era de foto, la "Fosca" era més d'aventura: tirolina per creuar el riu on es troba, entrada nedant, expedició a les fosques i bany a l'interior amb una bassa de fang. Per acabar la visita a la cova "Fosca" teníem un seguit de tirolines i cordes penjat sobre el riu per poder jugar a lo "Ninja Warrior (Programa TV)".
A les 18h ja tornàvem a ser al hostel a la espera de la compareixença del Puigdemont (s'esperava anunci d'eleccions anticipades). Però aquell dia el Puigdemont sembla ser que tampoc ho tenia clar i també tirava monedes a l'aire. Després de sentir que la compareixença es posposava 1h vam decidir anar a sopar. Això si, amb l'emissió del 324 al mòbil, cosa que va despertar la curiositat de la parella de polonesos que sopaven al costat i, en preguntar, van tenir la seva dosi d'adoctrinament. Vam allargar amb unes cerveses l'espera fins que finalment el Puigdemont es va pronunciar i sembla ser que no va sortir la cara a la seva moneda, va sortir creu, o canto, encara no ho tinc clar XD.
Entrada cova "Paradís"
Interior cova "Paradís" amb individus per veure escala
Sortida de la cova "Fosca"
Jocs sobre del riu.
Hue
Vistes dues de les coves del parc natural, ja en vam tenir prou i l'endemà al dematí vam marxar cap Hue amb transport públic. Un trajecte curt, d'unes 4h. Ens vam situar als seients del darrera del bus com sempre. Error, doncs a les carreteres tot i ser asfaltades semblava que els hi faltava una corronada i al darrera costava mantenir el cul al seient. A Hue, aquest cop sí, no ens vam quedar amb el primer allotjament que vam veure. Ens vam quedar amb el segon xD.
Hue és una ciutat mitjana, antiga capital de Vietnam i coneguda per la seva ciutadella: recinte emmurallat que contenia les estances dels antics emperadors. La vam visitar jo i el Niku a la tarda, doncs el Sant tenia mal de cap i va decidir fer un descans. La ciutadella és immensa. Vist al mapa sembla que ocupi la meitat de la superfície de la ciutat. Nosaltres vam tenir un bon ensurt quan en arribar altre cop a l'entrada, després de fer la volta per dins, tot semblava indicar que s'havia de sortir per l'altre cantó. Al final falsa alarma. El guàrdia ens va deixar sortir per l'entrada. Potser ens va veure cara de cansats. Tret de les dimensions, la ciutadella tampoc és res de l'altre món i la majoria de coses estan en reconstrucció. Dit per algun blog d'internet, potser d'aquí 15 anys serà més interessant... Amb això vam fer el dia, vam sopar i vam anar a dormir d'hora.
Mur exterior ciutadella
Entrada ciutadella des de l'inetrior
Un dels edificis de l'interior de la ciutadella
L'endemà ens vam llevar amb les males noticies que el nostre líder encara no s'havia recuperat. Així que ens vam quedar un dia més a Hue. Amb el Niku vam anar a veure la Pagoda de Thien Mu i el Temple de la Literatura, ambdós a les afores de la ciutat, uns 7km. Vam fer el trajecte a peu. Feia calor i vam fer el primer avituallament als 300m! Després ja ho vam anar allargant però alguna que altre parada per fer un batut de fruita (shake entre nostres) vam fer. També vam visitar un taller de mobles i el cementiri de la ciutat. Segur que cap d'aquets dos últims surt al tripadvisor però son prou interessants. El primer per veure com la gent no l'importa que el Niku entri al seu taller com si fos a casa seva. Jo el segueixo temorós. El segon per lo diferents que son els seus cementiris.
Pel camí de tornada vam dinar dos cops. El primer dels cops va ser la nostre primera mala experiència amb el menjar durant el viatge. Esperàvem els fideus amb caldo típics de Laos i Vietnam però ens en van donar uns sense caldo, amb una carn crua i, a jutjar per l'olor i el gust, passada. Destacar també que altre cop vam acabar fent el got a casa d'un particular com ja havia passat a Vang Vieng. Com que totes les cases a les afores de les ciutats tenen a fora taula, cadires i alguna nevereta a la bora és fàcil confondre's hehe.
Pagoda de Thien Mu
Temple de la Literatura
Da Nang
Un dels principals atractius de la ciutat de Da Nang és el fet de ser la ciutat on jo havia d'agafar l'avió. Així que, després de dues nits a Hue, vam posar rum a Da Nang aprofitant que el Sant es trobava millor. Vam agafar un tren "bala" capaç de fer 100Km en 3h. Tot sigui dit que el tren era molt còmode i les vistes eren maques en algun tram.
De Da Nang diuen que hi ha bones platges. Jo només he tingut temps de veure el riu que també és guapo. Això va ser el matí. A la tarda el Sant tornava a tenir febre i el vam acompanyar a l'hospital. Vam tenir una bona impressió de l'hospital, de seguida el van atendre i amb 15min van tenir els resultats de l'anàlisis de sang. Descartat res greu, ens van receptar la medicina i ens vam mantenir a l'espera de l'informe i del "papeleo". Això ja va tardar més. Fins i tot ens vam esperar uns 30 minuts inútils fruit d'un mal entès amb els infermers. L'anglès no és un punt fort dels vietnamites.
Desenbocadura riu Han a la ciutat de Da Nang
Sant esperant a urgències
Personal d'urgències
Bé, jo us escric des de Bangkok, camí ja cap a Barcelona, tot segons el meu pla de 3 setmanes de vacances. La veritat les he disfrutat/gaudit molt. A partir d'ara em poso en mode lector, doncs el viatge continua pel Sant i el Niku. A veure què ens expliqueu!
Dir també que el Sant va millorant. Ahir ja vam anar a fer algun bitllar amb el mestre Niku i avui al matí feia prou bona cara!
Disfruteu senyors! Ens veiem a la tornada!
Jordi Badia
Casserrencs i Cal Feliuenc, quina enveja sana que ens feu, de fet com cada any, no ens defraudeu i ens feu tenir unes dents ben llargues aquí en la distància.
ResponEliminaAquest any no fem molts comentaris, com ja sabeu tots enfeinats tumultuosament, flipant dia rera dia com es va embolicant la política judicial. No hi ha paraules.
Veu fer bé de gaudir d' aquest viatge, pq com veieu aquí les coses avancen mica en mica.
Again, mil gràcies per acostar-nos a aquests països místics des de perspectiva casserrenca /baix berguedanenca.